Menu Screen Reader

Menu Utilidades

Elegir Idioma

  • Imprimir
  • Contactar

Buscador

9

ORIENTACIÓN AL USUARIO

Está usted en:
  • Imprimir

El Consell licitarà el projecte de segellat i restauració definitiva de Basseta Blanca abans de final d'any

En breu es donaran a conéixer els resultats dels tastos realitzades per a saber
l’afecció al subsòl

14 de juny de 2017


L’estat de degradació de Basseta Blanca té els dies comptats. La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic ha anunciat ja la data de licitació del projecte definitiu per al segellat i restauració de què fora abocador de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana durant una dècada.

Serà abans de final d’any quan la Generalitat licite el projecte definitiu per al segellat i restauració de l’abocador, dins del pla autonòmic de segellat d’abocadors en què s’inclouen altres 30 abocadors municipals, amb una inversió de 20 milions d’euros.

Així ho va anunciar esta setmana el secretari autonòmic de medi ambient, Julià Álvaro en la reunió mantinguda amb l’alcalde de Riba-roja, Robert Raga.

La conselleria ja disposa dels resultats dels tastos previs al segellat i en breu donarà a conéixer les medicions obtingudes.

La planta de la Basseta Blanca va funcionar durant deu anys, des de 1983 fins a 1993, quan va ser tancada per orde municipal. No obstant això, es calcula que encara alberga en les seues dependències més de 800.000 tones de residus sòlids procedents dels municipis del cinturó metropolità de València que van ser gestionats per l’Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE), dependent de la Generalitat Valenciana.

No obstant això, el govern local assegura que entre 1993, data de la firma del decret de l’alcalde i 1996, sentència del Tribunal Suprem,  es van abocar milers de tones de residus orgànics per part de l’EMTRE «de forma absolutament il·legal i van provocar un perjuí ecològic notable en este paratge que ara estem pagant àmpliament amb el deteriorament de la zona».

La preocupació de l’Ajuntament de Riba-roja va créixer encara més davant dels resultats d’un informe tècnic geològic i químic que constatava l’existència d’arsènic, crom i níquel en nivells superiors a les referències legals marcades pel Decret 9/2005.

Davant d’això, el govern municipal ha expressat des de llavors el seu «temor» que les restes de lixiviats hagen pogut filtrar-se als pous i aqüífers d’aigua existents en la zona per mitjà dels escolaments que es formen per les carreteres.

Per a l’alcalde de Riba-roja, Robert Raga esta notícia’ posa fi a un dels delictes mediambientals més greus que ha patit esta Comunitat’. Per a Raga ‘tenim la responsabilitat de transformar un desastre en una oportunitat, en economia verda i és el moment d’estudiar les fórmules que s’adeqüen més al terreny com pot ser la biomassa o altres de semblants característiques’.