L'Ajuntament convocarà un concurs d'idees per a convertir Basseta Blanca en un viver d'empreses generadores d'economia verda

Transformar l'abocador de Basseta Blanca en una futura zona d'actuació preferent per a la inversió empresarial en matèria d'economia verda, és un dels objectius que l'Ajuntament de Riba-roja es planteja una vegada es procedisca al segellat definitiu d'aquesta zona degradada.

Així li l'ha fet saber l'alcalde de Riba-roja, Robert Raga al director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer en la reunió mantinguda aquest matí, en la qual s'ha informat de les dates previstes per al segellat de Basseta Blanca. La consellería ha anunciat que disposarà del projecte definitiu en el primer semestre de 2018.

Aquest projecte s'emmarca dins del pla autonòmic de segellat d'abocadors en el qual s'inclouen altres 30 abocadors municipals i que compta amb una inversió de 20 milions d'euros.

El segellat definitiu obri la possibilitat de transformar una zona degradada en economia verda, a través de la implantació d'empreses l'objecte de la qual estiga relacionat amb aquesta matèria, tals com la creació de biomassa o similars., assegura Robert Raga qui ha puntualitzat sería un projecte pilot, pioner i innovador, que suposaria un valor afegit per al nostre municipi en generació d'energia i matèria de manera sostenible.

Per la seua banda, el director general de Qualitat Ambiental ha posat com a exemple a seguir projectes com Bens a la Corunya, un abocador convertit en l'actualitat en una immensa zona verda de 390.000 m2 dels quals 215.000 m2 corresponen a la superfície barrada de l'abocador, amb quasi 13 quilómetros de senderes per a recórrer i 2.000 m2 d'estanys amb ànecs entre altres atractius.

La planta de la Basseta Blanca va funcionar durant deu anys, des de 1983 fins a 1993, quan va ser tancada per ordre municipal. No obstant açò, es calcula que encara alberga en les seues dependències més de 800.000 tones de residus sòlids procedents dels municipis del cinturó metropolità de València que van ser gestionats per l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE), dependent de la Generalitat Valenciana.

No obstant açò, el govern local assegura que entre 1993, data de la signatura del decret de l'alcalde i 1996, sentència del Tribunal Suprem, es van abocar milers de tones de residus orgànics per part de l'EMTRE, la qual cosa va provocar que en l'actualitat encara existisquen en la zona vessaments en la carretera de lixiviados generats pels residus.

L'alcalde també ha traslladat al director general l'actual situació d'abandó que pateix el Parc Natural del Túria. En aquest sentit, ha instat a la Generalitat al fet que actué amb la major celeritat possible. Segons els tècnics municipals, una inversió de 100.000 € anuals seria suficient per a mantenir en condicions òptimes els 20 quilòmetres de senda fluvial que comuniquen amb València.

Actualment, l'Ajuntament ja ha negociat amb la Diputació, a través de Divalterra, la implantació d'una brigada permanent que vaig actuar de vigilància i control en el Parc Natural per a evitar incendis. No obstant l'assignatura pendent continua sent el manteniment del Parc que anualment utilitzen més d'un milió d'usuaris.