Nuria Rodríguez convertix l'ECA de Riba-roja en una 'Estació nòmada'

L’Espai d’Art Contemporani obri les seues portes a la ‘Estació nòmada’ de Nuria Rodríguez, una nova exposició que convida al visitant a reflexionar sobre l'acte d'observar en moviment i els mètodes utilitzats per a classificar el món. L'artista planteja Estació nòmada, com un oxímoron. És a dir, com la unió de dos paraules amb significats oposats que servixen per a motivar la reflexió a partir de la seua pròpia tensió, tal com succeïx, per exemple, amb freda passió o desorde organitzat.

Per a l'artista, ‘l'estació és un lloc des d'on percebre, mirar les coses, observar la naturalesa. I nòmada, perquè proposa el que és en si la naturalesa: una cosa canviant, incontrolable. De manera que suscita una reflexió sobre si nosaltres som o no som naturalesa”.

Eixa dicotomia entre el real de la naturalesa i la necessitat que hem tingut des de sempre els éssers humans de dominar-la, per temor a eixa immensitat que ens sobrepassa i la paradoxal atracció que exercix la seua pròpia inabarcabilitat, travessa l'exposició de Nuria Rodríguez en l'ECA, les sales del qual acullen roques, plantes, herbaris, dibuixos i pintures per a donar fe d'eixa comunió entre l'orgànic i la seua representació.

Estació nòmada estarà exposada en l’Espai d’Art Contemporani El Castell fins al pròxim 12 de gener. L'alcalde de Riba-roja, Robert Raga ha destacat l'extensa trajectòria nacional i internacional de l'autora, ‘és una oportunitat excepcional de gaudir del discurs narratiu de Nuria Rodríguez, que a través d'imatges, objectes i curiositats les transforma per a crear el seu particular diàleg amb la naturalesa’.

Raga ha destacat la línia de qualitat expositiva que situa a l'ECA entre els millors centres culturals de la Comunitat Valenciana, ‘hem tingut el privilegi de comptar amb l'excel·lent obra de Miquel Navarro, Toni Cucala, Pepe Gimeno o Pepe Morea entre molts altres, així com la col·lectiva Catarsi, amb la participació de galeristes de la CV, que van aportar obres de gran valor com la de Soledad Sevilla, actualment en el Reina Sofia”

L'artista ha disposat les sales de l'espai expositiu del Castell de Riba-roja per a, segons diu, articular esta pregunta: “Per què col·leccionar totes les roques i totes les plantes una vegada i una altra?”. Per a això, a la sala superior, compta amb diversos sistemes de classificar la naturalesa, a partir de làmines pintades de l'àlbum del llibre del geòleg alemany del segle XVIII Abraham Gottlob Werner.

En la planta inferior, hi ha roques, mostrant “l'aspecte geològic de l'escorça terrestre, com es va erosionant i van apareixent fragments de la pròpia escorça”, explica Rodríguez. A la sala contigua, estan les plantes i els herbaris, “esta sala és molt important perquè proposa l'acostament d'aquelles dones que van unir l'art i la ciència a través de diferents disciplines”, matisa l'artista.

Una última sala acull una col·lecció de totes les travessies que es van fer a principis del segle XX i que es van registrar al cinema. “Les roques ens parlen d'un temps que és inabordable”, ressalta l'artista, que diu haver-les començat a pintar i a dibuixar des de 2015. “M'interessa reflectir els canvis que es produïxen en elles a causa de l'erosió. La ciència establix patrons de repetició per a mostrar, amb rigor, quins són, per exemple, els seus components químics i com existixen en la nostra pròpia naturalesa”, afig.

‘Estació nòmada’, segons consta en un dels textos explicatius de l'exposició, “convida a reflexionar sobre la creació de patrons que classifiquen ‘el natural’, ‘el salvatge’ i el domesticable’, utilitzant la pintura per a delinear el contorn de les plantes i les roques”. No obstant això, prosseguix l'explicació, “els límits naturals es resistixen i escapen al rigor del pensament científic i ens recorden que la naturalesa no pot ser encasellada sense perdre la seua essència”.

Sent impossible abraçar la naturalesa íntegrament, el sentiment de la qual va ser el nucli de bona part dels escrits i manifestacions artístiques de l'esperit romàntic, són estes translacions de l'infinit al finit del codi científic i de l'art, la qual cosa permet establir una certa comunió amb l'incognoscible del cosmos.

En paraules del geògraf, astrònom i explorador Alexander von Humboldt, citat per l'artista en la seua exposició, “així com la intel·ligència i les formes del llenguatge, el pensament i el símbol, estan units per llaços secrets i indissolubles, de la mateixa manera també el món exterior es confon, quasi sense advertir-ho, amb les nostres idees i els nostres sentiments”.