L'Ajuntament exigirà a la Generalitat que actualitze els avals bancaris de les pedreres per a restaurar 1 milió de metres afectats per l'extracció d'àrids

El ple de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha aprovat una resolució en què exigix a la Generalitat Valenciana que actualitze els avals econòmics de les quatre pedreres que han operat en el terme municipal durant els últims 30 anys amb l’objectiu de restaurar en un futur els prop d’1 milió de metres quadrats dels que han extret pedra i àrids. La moció va ser presentada originàriament per Riba-roja Pot però, anteriorment al ple, va ser pactada i millorada amb l’equip de govern.   

La proposta final ratificada per unanimitat per tots els grups polítics del govern municipal -PSPV, Compromís i Esquerra Unida- i de l’oposició -PP, Ciutadans i Riba-roja Pot- té com a finalitat principal una actualització dels avals bancaris que al seu dia les empreses propietàries de les pedreres van depositar per a dur a terme en un futur els projectes de neteja i rehabilitació de les àrees afectades.

No obstant això, els avals bancaris assignats no cobrixen ni la quarta part del cost total que els més d’1 milió de metres quadrats de terrenys ocupats per totes elles necessitarien per a la seua neteja. Això està motivat perquè el valor dels avals es va realitzar fa més de trenta anys i des de llavors no s’ha efectuat cap actualització sobre les operacions que resultarien en la rehabilitació.

El text de la moció aprovada incidix en la "disminució del sòl fèrtil, la generació de soroll i pols en suspensió, la contaminació dels aqüífers acompanyada de de la pèrdua de biodiversitat" com algunes de les conseqüències que l’activitat de les pedreres ha suposat per al medi ambient i l’entorn natural de Riba-roja al llarg de l’esmentat període de temps.

La resolució plenària recorda que una de les pedreres es troba en situació d’abandó des de fa temps ja que l’aval que en el seu moment es va depositar és absolutament insuficient per a escometre les labors de rehabilitació de la mina com a conseqüència de la falta de supervisió i compliment del pla de labors que s’encarrega de la seua plena execució.

La llei 22/1973 de Mines establix que els projectes d’explotació i investigació aprovats per a l’execució de labors mineres "es desenrotllaran per mitjà de la presentació pel titular i aprovació per l’òrgan competent del citat pla amb caràcter anual". Cal recordar que l’explotació dels recursos miners és competència estatal mentres que correspon a les autonomies la supervisió dels citats plans de labors miners.

Per tot això, la proposta aprovada insta a la Direcció General de Indústria i energia -dependent de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius i Comerç- a sol·licitar a les propietàries de les pedreres l’adequacióde les garanties de restauració a fi que siguen suficients per a escometre els costos calculats en l’anterior estudi de restauració "

A més, l’ajuntamentrealitzarà un estudi per a comprovar si la situació d’avanç i profunditat de les pedreres coincidix amb els plans de labors i restauració presentats i aprovats en la conselleria, amb una avaluació dels costos de restauració total de les mateixes.

Alguns càlculs d’enginyeria xifren en 62'3 milions de metres cúbics l’extracció d’àrids durant els més de 25 anys en què han operat les quatre pedreres a Riba-roja de Túria, la facturació de les quals anual superava, en el seu conjunt, els 50 milions d’euros.