(2013) Los libros titulados de 'clams' - Rf 20130320-025-291-061-1118_1675

CALATAYUD CASES, José Vicente; Los libros titulados de clams del archivo histórico municipal de Valencia: El libre d’amprius e repenyores dels honrats jurats e síndich de la ciutat. (La juradería de 1381-1382), (Tésis de màster, inèdita), Universitat de València, 2013; 291 pàg.

NOTES:
El present estudi representa la meua tesi, inèdita, del “Màster Interdisciplinari en Estudis Medievals de la Corona d'Aragó, segles XIII-XV”.

Forma part i constitueix la presentació d'un estudi més ampli a propòsit d'uns certs aspectes de la problemàtica del que podem denominar “mercat dels drets de pas” (vegeu la meua Ref 022 “Drets de pas…”), no tan important econòmicament en si mateix encara que sí per les rendes associades o la disputa per la jurisdicció i per la possessió efectiva del territori que subjau després de l'aparent i continu enfrontament, entre agricultors i ramaders, disputa que els Furs i privilegis posen inicialment a favor dels últims i que es prolonga en continus plets fins al tercer quart de segle XX quan els ramaders han adoptat el model dels tancaments i l'estabulament, els tancats i els vedats es generalitzen com a resposta a l'extensió de les superfícies cultivades i posades en regadiu en unes àrees i de les modernes vies de circulació i requalificacions urbanístiques en unes altres.

L'estudi s'ocupa només dels primers escarcejos en els segles XIII al XVI i únicament de la dinàmica de la disputa a la fi del segle XIV tal com queda reflectida en el libre d’amprius e repenyores dels honrats jurats e síndich de la ciutat de València, durant la juraduría de 1381 a 1382, i del paper que els Furs i privilegis juguen en ella a favor de la ciutat de València i en detriment de les aspiracions dels senyorius i de les viles reals, en tot el territori peninsular de la corona d'Aragó, Balears i, fins i tot el regne de Múrcia.

El propòsit inicial va ser el d'aprofundir en l'anàlisi de la transhumància valenciana no des de l'òptica d'Aragó, sinó des de la de la ciutat de València i això perquè Riba-roja, població de la qual soc arxiver municipal, sent que es constitueix com a zona de peudemont i segon cinturó de la ciutat a continuació del de les hortes era un territori pràcticament “invisible” en la documentació de l'època, malgrat disposar de l'únic pont entre la Ciutat i Terol pel que quan no fora possible utilitzar els guals en altres comptats llocs obligaria al pas d'aquell i, en el cas de la transhumància, a unir-se els diversos cordells d'Aragó, Andalusia i Castella, tal com han arribat fossilitzats fins als nostres dies.

En comptades ocasions s'han publicat referències relacionades amb la transhumància tretes dels llibres anomenats de Clams, i normalment s'ha fet en articles de divulgació referits a determinades localitats i publicats pel cronista o l'arxiver municipal. En qualsevol cas sembla que Clams ha sigut infrautilitzat a conseqüència de no haver sigut totalment comprés el seu contingut.

Tenint en compte que, en realitat, Clams no és un simple llibre de queixes, com es veurà, sinó el “Libro de amprius de los Jurados de la ciudad de Valencia” i que la jurisdicció d'aquests aconsegueix a multitud de qüestions relatives a temes sensibles de proveïment de la ciutat, sempre emparada en els Furs, les queixes es refereixen només a això i inclouen assumptes relacionats amb els proveïments en general i amb rutes fluvials i marítimes i no sols ramaderia i rutes terrestres.

Sembla que estem en disposició de concloure que a la ciutat de València va funcionar en l'època foral, almenys entre les dates de mil tres-cents huitanta-un i mil sis-cents setanta-cinc un tribunal de justícia diferent dels estudiats fins al moment i amb una jurisdicció pròpia, el tribunal dels jutges ordinaris i privatius de la justícia dels béns comunals o Tribunal d’Amprius. L'esmentat Tribunal completaria l'estructura judicial de la ciutat, al costat de la jurisdicció civil i criminal, com a tribunal econòmic administratiu regit pels principis de justicia fàcil, de manera breu, sense procés i sense possibilitat d'apel·lació, fent observar els Furs, privilegis i sentències, fets, concedits i emesos en matèria d'amprius i drets de pas. Al capdavant del Tribunal d’Amprius estarien dos jurats i un síndich i, malgrat tractar-se d'un procediment oral, ha quedat constància de la seua activitat per la necessitat de controlar i comptabilitzar les pignoracions i repignoracions de les quals s'ocupava i que havien sigut realitzades, respectivament, a i en compensació als veïns de la ciutat als quals representava enfront de l'acció conculcadora de Furs i privilegis de la ciutat de València pels senyorius i viles reals.

El llibre de Clams del qual s'ha inclòs ací la transcripció de la juraduría més antiga conservada, de mil tres-cents huitanta-un, seria per tant, el llibre registre, com diuen els propis Jurats, o dietari “dels amprius e repenyores de nostre offici”.

A més, el volum esmentat constituiria una nova font en haver sigut atribuït fins al moment al segle XV, quan realment és un segle anterior. El Tribunal d’Amprius va ser un tribunal autònom i independent la jurisdicció privativa del qual va defensar contínuament la monarquia enfront de les intromissions de la Bailía i la Governació i sense una altra instància, excepte l'audiència real, fins a la creació del Tribunal d'Apel·lació d'Amprius en les Corts de mil quatre-cents tres, un tribunal en tot cas coincident amb l'anterior amb l'excepció que en la seua composició els Jurats havien de ser un ciutadà i un cavaller, sent el tercer membre un advocat… de la ciutat, en lloc del síndich, la qual cosa suposava la judicialització del procés. A partir d'eixe moment, pràcticament van deixar de publicar-se privilegis relacionats amb amprius i rendes de pas.

Paraules clau: Tribunal d’Amprius. Drets de pas. Proveïments. Furs i Privilegis. Transhumància. Pont de Riba-roja de Túria. Riu Ebre. Riu Túria. Mar Mediterrània. Bestiars. Pastures. Llenyes. Tramades. Blat. Enric Guinot. Segles XII a XVII