Menu Screen Reader

Menu Utilidades

Elegir Idioma

  • Imprimir
  • Contactar

Buscador

8

ORIENTACIÓN AL USUARIO

Está usted en:
  • Imprimir

Informació General

El terme municipal de Riba-roja de Túria compta amb un planejament vigent de recent aprovació, però anterior a l'aprovació de la Llei 8/90 i conseqüentment del Text Refós de la Llei del Sòl de 26 de Juny de 1992 (en avant TRLS); és aixímateix anterior a la Llei 4/92 de la Generalitat Valenciana (en avant LSNU) que regula el règim del Sòl no urbanitzable.

 

Atés que la població de Riba-roja és inferior als 25.000 habitants, i que les Normes Subsidiàries vigents sí que regulen distintes categories de sòl no urbanitzable, cap dels dos textos legals mencionats obliga a una Revisió de les dites Normes Subsidiàries ni a la redacció d'un Pla General "ex novo". Únicament la limitació de terminis establida en la Disposició Transitòria Primera de la LSNU respecte a la reclassificació excepcional de sòl no urbanitzable en sòl urbà faria justificable la revisió de les Normes vigents, atés que en el terme municipal hi ha zones consolidades per l'edificació, classificades com a sòl no urbanitzable i la regulació urbanística del qual és convenient desenvolupar dins de la classificació de sòl urbà.

 

Esta justificació legal resultaria prou per a cometre la Revisió de les Normes Subsidiàries vigents, però no obligaria, necessàriament, que la figura triada fóra la redacció d'un Pla General "ex novo". Les raons de l'elecció de la figura de Pla General i inclús de la necessitat revisió de les pròpies Normes són més d'índole tècnic que legal.

 

En primer lloc la necessitat de l'establiment i coordinació de les diferents infraestructures generals del terme municipal, ja la seua articulació amb els distints sòls desenvolupats o en execució. Segons es comentarà més avant, un gran percentatge dels sòls amb planejament de desenvolupament previstos en les N.S. vigents ha iniciat la seua execució, havent realitzat ja la major part d'ells el procés d'equidistribución de càrregues.

 

No obstant, atés que les Normes Subsidiàries no havien plantejat els Sistemes Generals d'infraestructures, cada un dels plans ha previst infraestructures pròpies (en alguns casos només parcialment) i s'han planificat sense la convenient articulació amb la resta de sòls; d'esta manera queden per resoldre en alguns casos les corresponents infraestructures generals de sanejament, mentre que en altres es diversifiquen amb els consegüents inconvenients econòmics de manteniment.

 

En segon lloc, la previsiblement immediata execució de dos infraestructures bàsiques per part d'altres Administracions; d'una part la variant de la carretera Manises-Vilamarxant que alliberarà d'eixa servitud al casc principal de la població i determinarà els límits possibles de creixement al Sud; d'una altra l'execució de la infraestructura d'arreplega i depuració d'aigües residuals, de caràcter comarcal, que exigix la previsió de desenvolupament d'infraestructura d'arreplega i depuració d'aigües residuals, de caràcter comarcal, que exigix la previsió de desenvolupament d'infraestructures generals de sanejament de tots els sòls de desenvolupament urbà i la seua convenient articulació.

 

Finalment ve obligada per les condicions d'una tercera infraestructura bàsica, a l'abastiment d'aigua, atés que, d'una banda, els nivells de contaminació dels aqüífers recomanen la previsió de la utilització d'aigües superficials a curt o mitjà termini; d'una altra part la inexistència en la N.S. vigents d'un traçat de la dita infraestructura general que garantisca un adequat servici a tots els sòls edificables previstos en elles. Encara quan la dita infraestructura poguera ser plantejada sectorialment, la més elemental prudència aconsella realitzar el seu plantejament des d'una visió global del desenvolupament del terme municipal a mitjà i llarg termini.

 

Així, la incorporació i articulació d'estes imprescindibles actuacions sectorials i la seua articulació amb el desenvolupament urbà aconsellen la redacció d'un nou document urbanístic.

 

D'altra banda, és necessari encara mantenint pràcticament la totalitat de les seues determinacions, reestudiar els plans parcials redactats i aprovats des de l'aprovació definitiva de les vigents N.S. a fi de racionalitzar les seues infraestructures (tant de comunicació com de sanejament essencialment) i establir la convenient articulació entre ells, atés que, en general, van ser redactats amb absoluta independència dels plans del seu entorn i sense una prèvia previsió d'infraestructures comunes, la qual cosa, a més de suposar una certa desconnexió urbana indesitjable, suposa uns costos econòmics que poden fàcilment reduir-se per simple economia d'escala.

 

Pel que fa a la figura urbanística a triar, s'ha de tindre en compte que la variable població no és sinó una de les moltes a considerar la diversitat d'usos, l'existència d'un desenvolupament en 2a residència important, una forta concentració industrial o la conveniència de programar tant el desenvolupament del sòl com d'infraestructures condicionen l'elecció de la figura de planejament. En el terme de Riba-roja del Túria la conjunció de tots els elements esmentats aconsellen l'adopció, com a figura de planejament adequada, del Pla General d'Ordenació Urbana.

 

La distribució de superfícies del terme municipal és la següent:

DENOMINACIÓ SUPERFÍCIE TOTAL
TOTAL EL SEU RESIDENCIAL4.545.654
TOTAL EL SEU INDUSTRIAL1.592.036
TOTAL SÒL URBÀ6.137.690
TOTAL SUEP RESIDENCIAL1.418.577
TOTAL SUP RESIDENCIAL523.664
TOTAL SUNP RESIDENCIAL583.878
TOTAL SUEP INDUSTRIAL2.305.867
TOTAL SUP INDUSTRIAL342.015
TOTAL SUNP INDUSTRIAL420.463,61
TOTAL SÒL URBANITZABLE 6.043.669
TOTAL SÒL NO URBANITZABLE 50.128.251
TOTAL62.309.609

A totes estes superfícies de sòl classificat han de sumar-se els 662.352 m2 de SG de comunicacions i els 448.039 m2 corresponents als restants SG (no es classifiquen segons la legislació vigent) obtenint-se el total de 6.342 Hi ha del terme municipal.