Riba-roja reclama a la Generalitat la protecció de l'aqüeducte romà de Porxinos per a evitar la seua caiguda i l'especulació urbanística

L’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha sol·licitat a la Conselleria de Cultura que aprove la qualificació de bé de rellevància local (BRL) el conegut aqüeducte romà de Porxinos amb l’objectiu d’evitar el seu progressiu deteriorament i, d’esta manera, augmentar les inversions públiques alhora que s’impedix una possible especulació urbanística futura. La petició municipal, aprovada per unanimitat en sessió plenària, s’estén, a més, al búnker del Barranc de la Cabrasa i al Pont Vell.

El propòsit de l’ajuntament passa per la protecció efectiva dels tres conjunts i la seua inclusió en un catàleg de béns municipals que permeten escometre a curt termini plans d’actuació per a la seua restauració, de manera que s’evitarà el seu progressiu deteriorament i s’allunyaran de qualsevol tipus d’especulació urbanística alhora que es fomentarà en el futur com a reclam turístic.

L’aqüeducte de Porxinos data d’època romana i actualment està format per tres trams en evident estat de deteriorament que durant l’esmentat període formaven part d’una xarxa hidràulica de la ribera sud del Túria, enclavats entre els paratges dels Rodanes de Vilamarxant i les muntanyes del Frare de Riba-roja. La seua funció era abastir d’aigua els nombrosos assentaments rurals existents en esta àrea en l’antiguitat.  

Actualment, es troba en estat de deteriorament per les diferents revingudes patides, la falta de manteniment i per l’acció humana. Hi ha un projecte de consolidació i protecció encarregat per la Conselleria de Cultura en 1999, encara que des de llavors no s’ha dut a terme cap actuació municipal, a pesar del seu estat. Els tres trams de l’aqüeducte presenten una tècnica constructiva semblant, amb un nucli de pedres irregulars de forma desordenada i aglutinades amb un morter.

El forro exterior de l’aqüeducte de Porxinos presenta un estat desigual en tots els trams. En el segon s’ha perdut una presència notable de forro, en el tercer es conserva quasi íntegrament mentres que en el primer són visibles una gran pèrdua de massa i revestiment que conformen una traça confusa i irregular encara que suposen un dels últims vestigis de l’època romana localitzada en el Pla de Quart.

Un altre dels conjunts protegits en la petició de l’ajuntament és el búnker del Barranc de la Cabrasa, inclòs en la coneguda línia defensiva Puig-Carassol que va construir el ban republicà durant la guerra civil i que, a pesar del pas dels anys, es conserven en bon estat, tant en el seu vessant estructural com en el seu emplaçament singular. Està rodejat de camps de garroferes, oliveres i algunes vivendes de la urbanització els Pous.

El búnker té una estructura de formigó excavada, de planta rectangular allargada i amb diversos metres de longitud, amb una boca d’accés des del barranc i de fàcil camí cap al niu de metralladora principal i nombroses troneres. Pel seu emplaçament, és dels més singulars de la línia defensiva al romandre penjat de la paret vertical del barranc. A més, està pròxim d’altres llocs històrics com el Barranc de la Cabrasa i el poblat visigot de València la Vella.  

Finalment, també es protegirà el conegut Pont Vell, situat junt amb el camí dels Ànimes i que servix actualment per a connectar el marge esquerre del riu Túria amb una zona recreativa a través dels seus sis arcs antics. Datat de l’any 1761, ocupa una zona del parc fluvial la competència de la qual és, en una part, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. A pesar de trobar-se en domini públic, va ser cedit pel comte de Revillagigedo a la Comunitat de Regants de les Séquies de Lorca i el Quint.

El Pont Vell és el més antic que es conserva entre València i Ademuz, és d’enorme importància per als veïns ja que en una població de majoria agrària servia per a connectar les hortes localitzades al nord del municipi. A més, servia com a nexe en les relacions de caràcter local ja que des d’allí partien nombrosos camins d’accés a localitats pròximes. La riuada del 57 ho va deixar inservible per al trànsit rodat.

El regidor de Patrimoni, José Ángel Hernández, ha subratllat que està sol·licitud "s’emmarca en el pla de l’equip de govern per protegir i restaurar tots aquells monuments i conjunts històrics que tenen una gran importància alhora que augmentem els reclams turístics i, per tant, creguem una font d’ingressos".