Menu Screen Reader

Menu Utilidades

Elegir Idioma

  • Imprimir
  • Contactar

Buscador

9

ORIENTACIÓN AL USUARIO

Está usted en:
  • Imprimir

La Generalitat augmenta la protecció sobre el paratge de Porxinos de Riba-roja com a sòl forestal i agrícola i impedix desenrotllar plans urbanístics

L'àrea de protecció engloba el PAI de Porxinos que va tramitar el València.

18 de setembre de 2017


L'Ajuntament de Riba-roja de Túria ha donat a conèixer que la Consellería de Medi ambient ha ampliat l'àrea de protecció especial del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Túria en el qual el paratge de Porxinos quedarà inclòs en la denominada interfase 1 com a zona forestal i agrícola no urbanitzable. Aquesta zona està qualificada actualment com a sòl agrícola protegit.

L'àmbit d'aplicació del PORN es delimita entorn de la llera del riu Túria després d'incorporar una sèrie d'àrees d'interès natural, productiu, cultural i paisatgístic que es localitzen a tots dos, de manera que afecta a un total de 14 municipis: Xest, l'Eliana, Llíria, Manises, Mislata, Paterna, Pedralba, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, Benaguasil, Sant Antonio de Benaixeve, Vilamarxant i València. El tràmit administratiu que se seguirà plasmar aquesta ampliació es perllongarà durant un període proper als deu mesos.

La proposta d'ampliació del PORN del Parc del Túria està xifrada en altres 6.933 hectàrees que s'uniran a les 9.844 actuals de manera que en el futur, després del procés de tramitació, quedarà fixat en un total de 16.777 hectàrees, és a dir, un 70'4% d'increment global, amb la incorporació de noves àrees d'interès ecològic, entre ells el paratge de Porxinos de Riba-roja de Túria.

D'aquesta forma, la nova ordenació plantejada per la Generalitat impedirà qualsevol tipus d'actuació urbanística en la zona de Porxinos que passa de tenir una qualificació de sòl agrícola a un altre considerat com a forestal i agrícola inclòs com a sòl de l'àrea d'Interfase 1 "com a sòl no urbanitzable protegit, amb l'única excepció de les zones en les quals la Conselleria competent en matèria de mineria poguera autoritzar ampliació o modificacions d'activitats mineres existents conforme al que es disposa" per la llei.

cal recordar que en aquesta zona de Porxinos l'empresa Litoral de l'Est -lligada al València- va promoure en 2005 un pla d'actuació integrada (PAI) per a construir 2.800 xalets, un camp de golf i una ciutat esportiva sobre una superfície d'1'6 milions metres quadrats gràcies al conveni subscrit amb l'ex alcalde de Riba-roja de Túria Francisco Tarazona (PP) i com a compensació va rebre 20 milions d'euros.

No obstant açò, una sentència primer del Tribunal Superior de Justícia d'abril de 2013 i una posterior del Suprem de juny de 2015 va declarar nuls el pla parcial i l'homologació del projecte urbanístic en considerar que no existien suficients recursos hídrics com posava de manifest un informe vinculant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), tampoc es van respectar les condicions que imposava la declaració d'impacte ambiental de respecte al confrontant parc dels Rodanes i, finalment, l'adjudicació de la urbanització es va realitzar "a dit" i "sense la necessària oferta pública".

El València va tornar a tramitar un nou pla que va presentar en l'Ajuntament de Riba-roja de Túria al març de 2016 qui al seu torn va donar trasllat, tal com es preveu en el conveni rubricat amb l'ex alcalde Tarazona, a la Generalitat Valenciana per al seu vistiplau, com a administració pública competent per a dictaminar sobre aquest tipus de projectes urbanístics en els municipis.

No obstant açò, la Comissió d'Avaluació Ambiental de la Generalitat va rebutjar a l'abril passat tramitar el PAI de Porxinos en considerar que les característiques del pla presentat pel València triplicava en la pràctica els límits de creixements previstos a Riba-roja de Túria. Ara, amb la nova classificació territorial proposta s'augmenta la protecció sobre el paratge natural i s'impedeix una actuació urbanística.


Un informe municipal eximeix a l'Ajuntament de Riba-roja de Túria del pagament dels 25 milions d'euros que reclama l'empresa Litoral de l'Est per l'anul·lació del PAI per part del Tribunal Suprem en considerar que el consistori va complir amb la seua obligació de tramitar un nou pla urbanístic.