20 estudiants universitaris de tota Europa trauran a la llum els orígens de València La Vella

El treball de camp i l'experiència pràctica en excavacions és una part vital en la formació de l'arqueologia. Per això, El jaciment de València “la Vella” de Riba-roja de Túria acull el IV Curs pràctic d'arqueologia cristiana i visigoda. Seguint la seua línia de treball en formació avançada, l'ICAC, Institut Català d´Arqueologia Clàssica juntament amb l'Ajuntament de Riba-roja ha posat en marxa aquesta iniciativa amb la finalitat de formar als alumnes i les alumnes en aquesta especialitat mitjançant una sèrie de classes pràctiques i teòriques.

Del 29 de juliol al 16 d'agost,  una vintena d'estudiants de grau i postgrau d'arqueologia procedents de Catalunya, Andalusia, Múrcia, Madrid, Balears, La Rioja, València, Portugal i Itàlia, tindran accés a les tècniques d'excavació, aprenentatge i ús d'instruments propis de l'excavació, lectura i interpretació, registre i documentació, entre moltes altres activitats. Enguany, les excavacions estaran de nou dirigides pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Roselló.

El curs pretén acostar als participants a la metodologia bàsica d'excavació i anàlisi arqueològica a través d'un programa que, diàriament, combinarà el treball de camp en el jaciment amb el tractament dels seus resultats, a més de visites a jaciments dels voltants i diverses conferències, obertes a tota la població.

En 2016 van ser represes les excavacions després de més de 35 anys de l'última intervenció. Durant aquest temps, el més destacat de l'excavació arqueològica han sigut dues noves torres de la muralla (sector sud-oest) i les escales d'accés a la plataforma superior de la muralla, permetent analitzar materials i tècniques constructives. En una primera fase es va realitzar la fotogrametria dels trams excavats i es va actualitzar la topografia general del jaciment.  Paral·lelament es va documentar, en la part més elevada del recinte, murs i paviments de morter del que sembla ser una àrea productiva, molt probablement relacionada amb l'elaboració de vi. També s'han recuperat abundants i variats materials arqueològics, principalment ceràmiques, produccions locals i regionals de ceràmica comuna i de cuina.

Però sens dubte, un de les troballes més importants van ser les dues monedes d'or i altres 125 de bronze que es remunten a l'època visigoda i anteriors, trobades el passat estiu.. El descobriment ha permés conéixer millor aquest poblat únic en terres valencianes fundat l'any 550 pel rei Leovigild les primeres hipòtesis del qual apunten a l'existència d'una ciutat i s'espera trobar a mitjà termini edificis públics com una basílica. Les monedes trobades a València la Vella pertanyen a diverses èpoques històriques com la ibèrica (segle II a.d.), la imperial (entre l'any 0 i l'any 37), el segle IV, una altra emissió de monedes diminutes de l'època bàrbara (segle V i VI), a més d'altres bizantines encunyades per Justinià.

Fins al moment s'han executat un total de quatre sondejos estatigráficos consistents en prospeccions arqueològiques sobre una extensió total de 4'8 hectàrees del total del qual està format el poblat visigot de València la Vella i està previst que en futures edicions es puguen continuar amb les investigacions sobre aquest enclavament que fins al moment ha permés documentar que es construiria entre els anys 550 i 700, amb un caràcter militar, basat en el centre fortificat que es va construir originàriament, amb les facetes defensiva i expansiva.

En aquesta edició, igual que en edicions passades, els treballs es duran a terme a València La Vella, especialment en quatre zones, una d'aquestes és l'Acròpoli. Un jaciment d'època visigoda del municipi de Riba-roja, situat a la part alta d'un pujol sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc Natural del riu Túria. Un lloc quasi inèdit i fonamental per a comprendre la transformació del territori de València entre el període visigot i musulmà.